venerdì 8 maggio 2020

"BÙSINADA DE LA MADONA DEL BÓSCH" raccontata da Anselmo Brambilla



In questo video Anselmo Brambilla racconta, in dialetto di Calco, la storia di un papà, un figlio e un asino che si recano al santuario della Madonna del Bosco, accompagnati dai commenti maligni della gente che incontrano. 
Morale della storia è che quando una persona e convinta di fare una cosa giusta, la deve fare senza dar troppo retta a quel che dicono gli altri.

P.S I disegni li ho fatti io, me ne scuso. M.B.

 

  

 https://www.youtube.com/watch?v=YOsDxQ6tFe4
 


Búsinada de la Madona del Bósch

Un pà, un bagaj e un àsen i vòn bel bel sü la strada che da Sartirona la mena al Santüari de la Madona del Bósch tacàa a Imbersagh.

Pàsen tacàa a la funtona de la cassina e sènten i don che ere lì a lavò e zabetò, che ghe riden adrèe:

“Mò chi dü li in propi di veri bertoldu e bertuldin,
vòn a pë e g'hòn l'asnin”.

Alura ul bagaj el ghe dïs al pà: “Pà va sü ti a caval de l'asen insci almenu la gent la desmet de ridem adrèe”. Ul pà el va sü e i du i seguiten a nò per la sua strada.

Un po' pusé avònti i tröven tri o quater paisòn che faven merenda, che a vedè ul pà, sü l'asen , pacifëch e ul bagaj dedrèe a pë de cursa ch'el fava fadiga a tegni ul pas i disen:

“Varda lò ch'el vèc balota, lü pacifëch su l'asen …
 e ul bagaj cun i gòmb cürt chel tròta”.

A stù puntù ul pà el salta giò e sü  l'asen el fö no sü ul bagaj, pö, un po' gnervus i dü i cuntinuen a   nö per la strada vers Imbersagh.

I paisòn, ch'eren in di còmp in gir a la strada a vangò, a vedè la scena i ghe disén al bagai a caval de l'asen:

“Brüt sbarbàtel d'un maledücaa, che creònza l'è la tua,
ti giuven in sèla e ul tò pader vëc dedrèe de la cua”

Semper pusé gnervus i dü salten a caval de l'asen e cerchen de nò per la sua strada cun la sperònza de ves lasa stò.

Mò purtròp quond pàsen visin a la gesa de la Madona del Bosch, la gent che ve fòra de Messa a vedè i dü a caval de l'asen i se scandalizen e i ghe disen:

“Mò vedì mia, moniga de mascalzòn,
che a la povera bestia ghe rumpi ul filòn”

I  dü, stöf, gnervus e onca un po' rabius, i ciapen l'asen ghe lighen insema i quater gòmb, el lighen  sü ul pal che meten in spala e i vòn per la sua strada senza vardò più in facia a nesügn.

Però 'na scena del gener, dü che purtaven un asen, la pudev mia pasò inuservada e töt la gent cureven a vedei e vusandùch adrèe e ghe diseven:

“Oh … raza de mat … si apena vegnü föra de Mumbel
si pusé asen viòter che quel che purti, vòst fredel”

Alura i dü, urmai pie ras de uservaziun e cunsili, deslighen l'asen, el lasen nò e senza piü fach casu ai ciacer de la gent i seguiten a nò per la sua strada.

Diandula che se sarava sü cun vari pruverbi per fàch capì ai giuven che bisugna mia fach tròp a ment a quel che dis la gent, mò se te se cunvint de fò 'na roba giusta te ghe de fala e basta.

PRUVERBI

Se töt i zifui te vöret scultò a la fin poca bela la te narò.

L'è un por regiù de cò quel che di öter el se fò regulò.

Guai se, massëm al dì d'incöe, te laset quido da i àsen i tò fiöe.

Quònti völt se cupa i bòn per fach piasè al mund birbon.

A pretend de cuntentò tuta la gent se crapa de fadiga senza cavach nient (negot).

Vò lò ciucio, lasa ch'el mund el gira, cui so parer el var un sold, na lira.

Se te vöret fò un po' de be, varda in vö e mai chi vò e ve.


Nessun commento:

Posta un commento